Des de fa dècades és conegut que a la Mar Mediterrània entre el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears i han bosses de petroli i gas. Avui dia aquestes reserves, per motius mediambientals i de viabilitat econòmica, gairebé no han estat explotades. Una forta crisi econòmica, els hidrocarburs en màxims històrics -crisi rere crisi a l’orient mitjà i altres regions exportadores sumat a una demanda energètica sense frens- i la pressió de les poderoses empreses petrolíferes ha fet que aquesta situació canviï; a l’esta espanyol les conseqüències no s’han fet esperar, Repsol a Canàries i Cairn Energy a Les Pitiüses -és possible que també a altres indrets del orient mediterrani- ja han rebut des de gener permisos per fer sondejos que haurien de començar el 2015.
Les conseqüències de les esmentades prospeccions no són massa previsibles. Els sondejos amb só que es volen fer per saber-hi si sota la superfície marina s’amaga petroli o gas serien un desastre per a la vida marina, amb sons tan forts que malgrat ser-hi a la mar es sentirien a la costa. A això s’ha de sumar que si finalment s’aprovessin les prospeccions existiria el risc de que es produís un vessament, a més de tots els fems que produeix una plataforma d’aquesta mena, molts dels quals anirien a parar a la mar. No parlem de qualsevol costa, la illa d’Eivissa i la seua costa són Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO des de 1999, aquesta entitat no s’ha pronunciat.
El rebuig ha sigut total en una illa amb sòlida però poc coneguda tradició de lluita, des de la cooperativa pagesa antifranquista Es Nostro Camp fins a les protestes del 2006 contra les autopistes o les protestes dels 90 contra la constricció d’hotels en el que avui dia és el Parc Natural de Ses Salines. La defensa de un territori maltractat i saquejat sempre ha estat un motiu per sortir al carrer pels eivissencs. Tota mena de protestes han sigut coordinades per un moviment que ja ha estat batejat com “Eivissa diu No”.
Els dos governs que han tingut a ses mans aquest problema o bé no s’han pronunciat (el PSOE) o bé han estat donant arguments contradictoris; el ministre Soria un dia digué que pregava a la Mare de Déu  perquè es trobés petroli i altre donava la culpa al PSOE dient que trencar ara el contracte seria, gairebé, la fallida de l’Estat. El que ha quedat ben clar de les seves posicions és que quan han estat governant ambdues formacions han votat reiteradament a favor del petroli en el congrés -inclosos els diputats illencs que tan oposats diuen estar quan tothom els mira-.
Aquesta és la situació a les Illes dels Pins: l’or negre front a l’or blau i verd, el perjudici de la majoria front a l’enriquiment d’una elit i un sistema energètic i econòmic obsolet front la recerca de solucions més sostenibles. Un conte tan llarg com la vida mateixa, però aquesta vegada no podran passar.

Juanjo Hinojo – Estudiant