La primària (Volksschule) a Àustria dura fins als deu anys. Llavors quan hi ha el primer i gran sedàs: la criatura val o no val. És a dir, treu bones notes o no. Si val, va al Gymnasium i si no, a la Hauptschule (HS). La diferència? Els primers ja els encaren a la universitat, els segons, no.
Si vas al Gymnasium, hi ha dues fases: Unterstufe i Oberstufe, a la qual sembla que pots accedir encara que hagis anat a una HS. Un cop passats aquests vuit anys poden fer el Matura, que equival a la nostra Selectivitat.
Si vas a la HS, la cosa es complica. Aquests són els tontets. Però clar, si durant els quatre anys de HS s’adonen que no és tan tonto, què? Si no val, fa el Polytechnikum. A Àustria no hi ha un període d’educació obligatòria, però sí que has de tenir nou anys d’escolarització. Per tant, si vols treballar després de la HS, et falta un any: el Poly. Una pèrdua de temps per fer veure que s’anivella els alumnes. Després poden treballar o anar a una escola dos anys per aprendre un ofici, tipus perruquer o mecànic.
En el cas que l’adolescent no sigui del tot inútil, pot anar al BMS: una escola mitjana de formació professional. Són dos o tres anys i et guien cap a un ofici no tan específic. Però un cop ho tens les empreses no t’agafen, així que has de fer una mena de pràctiques (treballes per la meitat del sou) i al cap d’uns mesos fas unes setmanes de formació, sobre coses que ja has après, i segueixes treballant.
Per als inútils menys inútils, aquells que sembla que podrien anar a la universitat, hi ha el BHS (escola superior de formació professional). Amb això pots fer un Matura especial i anar a la universitat.
Per què és injust? Em sembla una barbaritat que passin les criatures pel sedàs als deu anys. Que hi ha uns estudis que s’asseguren que agafen el millor camí? Resulta que no: es basen en les notes. Les notes! Amb deu anys es pot triar el futur d’un nen, basant-se en les notes? Als deu anys un nen encara és un nen i és bastant difícil preveure’n el desenvolupament.