Un consell de redacció

Editorial

Aquest és el nostre primer editorial com a consell de redacció de la Revista Revolució i volem presentar-nos. Perquè us feu una idea de com són aquestes reunions, us presentarem l’equip amb allò que hi ha sempre al damunt de la taula, el cafè.

Laura: cafè amb llet i llet calenta. La Laura, la nostra historiadora, autora i dibuixant, s’encarrega del facebook i de trobar la imatge de la setmana.

Albert: cafè amb llet freda. És físic i còsmic, i s’encarrega de fer que la revista estigui perfecta tècnicament, un mag de les tecles.

Maria: te, verd, si pot ser. La Maria ens controla una mica, i ens ajuda a maquetar la revista.

Alba: cafè amb llet d’avena. Lletraferida i experta en consum, s’encarrega de Twitter, de buscar les cites de la setmana i les fotos d’Instagram.

Marta: La Marta, filòloga i cantant d’Intromental, seguirà la reunió per Internet perquè està ocupada, però sempre ens revisa les comes i els punts.

Carlota: tallat amb llet d’avena. Busca les dades de la setmana, corregeix quan cal, i pren actes de reunions. 

Ens trobem per a parlar del sopar Revolució d’aquest dissabte i per preparar la Revista Revolució del gener i aprofitem per fer recompte d’on hem arribat fins ara i cap a on volem anar. La Revista Revolució va néixer amb l’esperit de ser una revista per explicar a la joventut mobilitzada allò que ens preocupa i que no expliquen els mitjans: volíem parlar de la realitat que ens envolta i de les nostres preocupacions, apropant-nos-hi a través de les dades, les experiències i la reflexió. Nosaltres som joves preparades i formades que estem batallant, igual que ho feu vosaltres, per construir cada dia un món més just i més lliure, un món diferent, més com hauria de ser i menys com ens el volen vendre. Pensem que una Revista com la que tenim entre les mans ha de ser horitzontal i plural, amb un flux dinàmic entre lectors i redactors; un espai on es treballi de forma cooperativa i on tothom s’hi senti benvingut a participar, col·laborar, opinar de forma constructiva. Perquè volem ser al vostre costat i amb vosaltres. Perquè volem donar-vos cada setmana un bon article, un tema del qual podeu parlar de manera rigorosa. Perquè volem ser un referent per a vosaltres i volem que el nostre referent sigueu vosaltres.

I potser és perquè s’acosta el final d’any, el solstici o el nadal, i estem sensibles però ens fa molta il·lusió haver-vos vist i haver posat cara a les nostres lectores. Perquè sou el motiu pel qual seguim combatent cada setmana contra les hores de son i la mandra. Els hi interessarà el tema?”, “Com va el seguiment de l’article?”, “Què els haurà semblat?” ens preguntem les redactores precàries amb el papalloneig a l’estómac cada dimecres a la tarda. Perquè per a tots vosaltres, val la pena escriure cada setmana. I no podem fer res més que donar-vos les gràcies per acompanyar-nos en aquesta aventura que fa poc temps que vam iniciar amb il·lusió i amb ganes: gràcies per ser amb nosaltres.

Revolució Digital

Això que llegeixes és el Revolució. El Revolució és l’òrgan d’expressió dels Col·lectius de Joves Comunistes CJC, i ara, es retroba a la xarxa. Som i serem aquí per tal que ens pugueu llegir de la manera més propera i assequible que coneixem, en format digital.

El Revolució reneix amb l’esperit de transmetre a la joventut allò que la joventut espera, una petita revolució en cada frase, una plataforma per a pensar críticament, una manera d’enfrontar-nos al món amb ganes de canviar-lo, amb idees i amb motius. El revolució és un projecte que neix amb humiltat, però també amb valentia, amb energia i amb paciència, amb la intenció de ser l’altaveu de tots aquells qui ho vulguin i de tirar endavant informant, explicant, comentant tot allò que preocupa no només als Col·lectius de Joves Comunistes, sinó a la joventut del nostre país. Volem ser allò que llegiràs tu, el que llegiran els teus companys de classe, de feina, les teves veïnes i amigues, la gent del teu voltant. Volem ser al teu costat, explicar-te qui som i què ens preocupa, caminar amb tu, i amb ella, i amb ell, endavant, per a canviar tot allò que no ens agrada i per reafirmar-nos en allò que sabem que estem fent bé.

El Revolució vol ser una petita revolució a la xarxa i a la vida, si més no, a les vides de totes aquelles que hi escrivim amb ganes de dir allò que pensem perquè no tenim por, l’hem perduda, perquè ho tenim tot al davant, i tot està per fer, i tot és possible.

Carlota Freixenet i Albert Fajula

Revolució: editorial (octubre de 2010)

El Revolució que teniu a les mans es deu –doblement, si es vol– al seu lloc d’origen, sosteniment i expansió: primerament, perquè la idea última del Sopar Revolució –més enllà d’aplegar en un ambient distès i festiu la militància i amics i amigues del projecte de la mateixa– és finançar la publicació de l’òrgan d’expressió; segonament, perquè es tracta d’una edició especial per aquesta trobada: el número zero d’una nova etapa, la millor manera d’alimentar un sopar massa mancat, en les darreres edicions, del seu plat principal.

Així doncs, una data indicada per un retorn indicat. Un retorn indicat no sols per qüestions organitzatives, sinó també pel context socioeconòmic on ens trobem immersos: una profunda crisi econòmica que la dreta ha generat i que, després, ha sabut vendre com un argument inapel·lable on recolzar l’allau de polítiques regressives i d’atac frontal al sempre incipient sistema de benestar social: una tendència internacional que el govern socialista ha seguit amb un seguit de reformes que atempten greument contra els interessos de la classe treballadora: una reforma laboral que estabilitza la precarietat amb la rebaixa de les indemnitzacions a percebre i un estudi de revisió del sistema de pensions que podria endarrerir l’edat de jubilació i endurir sensiblement el règim de cotitzacions per a la percepció ulterior de les pertinents pensions.

Contra tota aquesta onada de grans dimensions, sumant-hi, a més, les gens menyspreables campanyes de desprestigi orquestrades pels grans mitjans de comunicació, les centrals sindicals van aconseguir, el passat 29 de setembre, un èxit més que notable de seguiment en la seva convocatòria de vaga general motivada per tots els afers esmentats: per molt que els grans altaveus pensament hegemònic provessin de minimitzar-ho, l’aturada dels sectors econòmics estratègics del país fou quasi total, un fet que, enmig d’aquest context, és més que remarcable.

Ara, però, cal continuar aquesta tendència per evitar que la jornada del 29 de setembre acabi essent recordada com una singularitat atomitzada: cal continuar treballant i lluitant per encarar amb èxit una altra data propera de gran importància: els comicis autonòmics convocats pel proper 28 de novembre, data clau per evitar que la dreta nacionalista trenqui aquesta època de progrés social iniciada l’any 2003.

Convé vertebrar fermesa, lluita i organització. I és en aquest àmbit on cal que el Revolució, l’òrgan d’expressió dels CJC – Joventut Comunista, torni a prendre regularitat en la seva publicació i pugui consolidar-se com un espai de debat, formació i comunicació entre la militància i d’aquesta amb el seu entorn.

És el nostre propòsit i esperem estar a l’alçada de les circumstàncies.