Disney representa i ha representat sempre el gran símbol de l’amor romàntic. Ha sigut l’encarregada de difondre la idea, especialment entre les nenes, de que existeix una única parella, masculina i ben plantada, amb la qual la teva vida és completa; aquell príncep blau que solucionarà tots els problemes.

Tot i que una flor no fa estiu he de dir que em va sorprendre molt gratament la pel·lícula Frozen que s’ha estrenat a finals del 2013. És la història de dues germanes (Anna i Elsa) que s’ajuden entre elles. Princeses primes i d’ulls gegants que es treuen les castanyes del foc sense necessitat de cap home. Malgrat que hi apareixen dos nois, forts i ben plantats, aquests tenen un paper secundari i acompanyen a les protagonistes en les seves aventures. Les dues germanes és transformen en el procés, s’accepten tal com són i maduren.

La pel·lícula és interessant per que exposa i qüestiona mites que el llegat de Disney s’ha encarregat d’anar fomentant. Un exemple és el de l’amor romàntic i l’amor a primera vista. Elsa coneix a un noi i decideixen casar-se; la resta de personatges, en comptes de cantar i ballar organitzant el casament, es dediquen a senyalar l’absurditat de la seva decisió. Fins a tres personatges arriben a afirmar que no et pots casar amb un noi que acabes de conèixer. Quantes princeses han tingut amics tant assenyats? Quantes han acabat casades i “felices”?

Un altre punt que trenca amb la tradició és que la pel·lícula presenta a un personatge femení fort i independent que no és malvat. La germana gran, Anna, és fortament reprimida per part dels pares perquè amagui els seus poders màgics; un dia no pot més i explota congelant a tot el reialme. Malgrat que té tots els números per acabar sent la bruixa dolenta, aquest no és un personatge pla; no és bona ni dolenta, senzillament no pot més.

El final és un “final feliç”; però real. No hi ha una gran casament, no és un punt i a part en la vida de les dues germanes. Sinó que gràcies a les aventures que han viscut han guanyat autoestima. I el més important, cap de les dos acaba amb cap noi; es tenen l’una a l’altra.

Si bé és cert que Disney no es convertirà en el símbol de la lluita feminista, és agradable veure personatges que s’enfronten a un món real en el que no és normal casar-te amb el primer noi que et passa pel davant.

Anna Blanco

Estudiant universitaria i feminista