Gairebé dos centes persones es van aplegar en aquest acte d’entrega de carnets. Un acte especialment emotiu per la sortida del número 1000 d’Avant i perquè fa 10 anys que ens va deixar un dels “imprescindibles” que diria Brecht, el Josep Miquel Céspedes, primer secretari general dels CJC i destacat líder comunista català.

En l’acte ens van acompanyar la família Céspedes, la cònsol de Cuba Iraida Guerrero, companys i companyes del moviment Plataforma #StopPujadesTransport, i altres representants dels moviments ciutadans. Amb actuacions musicals com les de “Más vale tarde que nunca ” i de Lenin, cantant veneçolà, els relats poètics de Pharos.

Les intervencions del nostre primer director de l’Avant Joan Tafalla, que amb emoció va recordar la seva etapa al capdavant de l’Avant i com el PCC havia estat una positiva “anomalia” davant la desmobilització de la Transició. El company Alberto Herbera, en el seu elogi a JM Céspedes, i la intervenció política final de Joan Josep Nuet, fent un balanç de la trajectòria històrica del Partit.

Els Pere Ardiaca, Román, Margarida Abril, Luís Romero, Joan Tafalla, Manola Rodríguez, Juan Navarro, Neus Català, Paco Muñoz, J.M. Céspedes i molts milers d’homes i dones del poble han fet possible gràcies a la seva lluita i sacrifici diari que aquesta “anomalia” segueixi ben present a la societat catalana, participant al conflicte i sent conflicte. Des de la lluita contra la dictadura de Primo de Rivera, per defensar la República el 1934 i davant el cop d’Estat militar feixista de 1936 i contra la dictadura franquista. Però aquest fil roig no va acceptar la Monarquia i la Transició i el seu “gatopardisme”, ni el procés imperialista de la CEE i la OTAN ni la renúncia a l’internacionalisme, el socialisme i el dret d’autodeterminació dels pobles.

Però no només ha estat un Partit de “contra” sinó de “pros”. Ja al 1983 va llençar la seva proposta de política d’esquerres i d’unitat, a favor de la Pau i el Treball, pel Front d’Esquerres, per la unitat sindical i perquè l’alternativa d’esquerres a Catalunya fos hegemònica. Aquesta capacitat de plantejar propostes alternatives i prendre la iniciativa avui es veu representada per la proposta de Nou Espai de l’Esquerra així com la defensa de la Ruptura Democràtica, el Procés Constituent i de la República Catalana. En definitiva, amb humilitat i orgull, com va dir un cop l’actual secretari general: “som un Partit petit, però ben parit”.

David M.