El 5 de desembre de 1941 s’iniciava la primera gran ofensiva de l’Exèrcit Roig contra les tropes nazis, que es trobaven a les portes de Moscou.
A la matinada del 22 de juny de 1941, les tropes de l’exèrcit alemany inicia l’agressió contra la Unió Soviètica. Des del Mar Bàltic fins el Mar Negre, es va desencadenar l’operació militar més gran de la història. Era l’inici de l’Operació Barbarroja.
Les defenses soviètiques no estaven a punt per aquestes dates i la contundència de l’atac va sobrepassar les expectatives de l’Estat Major de l’Exèrcit Roig, que encara operava amb paràmetres antiquats, basats en que les forces armades soviètiques no disputarien guerres de caràcter defensiu, sinó eminentment ofensiu.
L’avenç alemany -conjuntament amb tropes aliades europees- va ser en general imparable però més lent del que els oficials de la Wehrmacht havien pensat. Malgrat això, a finals de setembre, comencen els combats per la defensa de la capital russa. El Grup d’Exèrcits del Centre, dirigits per von Bock, agrupava fins a 70 divisions. A mitjan d’octubre, G. Zhukov agafa el comandament de les tropes que defensen el front moscovita.
Els darrers dies d’octubre són terribles per als habitants de la capital. Les tropes nazis es troben a unes poques desenes de quilometres i s’ordena l’evacuació del govern -excepte Stalin i l’Alt Comandament- a Kyubyshev. El PCUS organitza conjuntament amb l’Exèrcit Roig la fortificació de la ciutat i desenes de milers de moscovites es presenten voluntaris per a formar milícies. L’arribada de voluntaris va ser tant gran que es van formar diverses divisions senceres. Com a mostra de resistència, es va fer com cada any la desfilada per la Plaça Roja, commemorant la Revolució d’octubre.
El mes de novembre es desenvolupen els combats més importants per la pressa de Moscou – l’operació militar que el comandament alemany havia anomenat Tifó- i les tropes soviètiques aconsegueixen victòries importants i esgotar els alemanys que es trobaven a només 40 quilometres de Moscou.
El 5 de desembre, Zhúkov ordena l’atac al front moscovita. Amb unes temperatures inferiors als 20º, l’Exèrcit Roig, reforçat amb tropes siberianes que s’havien transportat des de l’Extrem Orient, -gràcies a que l’espia Richard Sorge que es trobava al Japó, havia avisat als soviètics que les tropes nipones no atacarien a la URSS- van colpejar durament als nazis i els van fer retrocedir entre 125 i 270km, fins al final de l’ofensiva, a principis de 1942. Moscou i la URSS s’havien salvat i la Wehrmacht havia patit la seva primera gran derrota militar. La Blitzkrieg havia fracassat.
David Moreno, aprenent de comunista i d’historiador.
@DavidM1917