El passat Diumenge 12 de Maig varem celebrar la segona sessió de la I Escola de Quadres que tractava sobre l’obra política d’Antonio Gramsci. Aquí desgranarem uns quants conceptes:
El concepte de transformisme ens parla de com la classe dirigent és capaç d’integrar o cooptar els quadres i dirigents polítics de les forces socials contràries o fins i tot aliades, deixant per tant amb unes debilitats directives a aquests altres moviments.
El concepte de crisi orgànica és un concepte molt ric i que té molts àmbits d’expressió. Per exemple fa referència al moment en què la classe dominant exerceix aquest domini únicament amb la força i no pel consens. També en aquest context s’identifica la crisi de manera global i no com sectorial. En definitiva, la relació entre dirigits i dirigents serà diferent i patirà un canvi important.
El terme “hegemonia” és clau en el pensament gramscià. El concepte esta lligat al de direcció política. Quan un grup social exerceix l’hegemonia sobre la resta ho fa en dos sentits. Els contraris pateixen la repressió, la “força”, mentre que els altres grups que són dirigits ho són en base a la persuasió i el consens. Es a dir, el bloc dirigent té una constel·lació de forces al seu voltant. A les forces les convenç amb una barreja de consens i domini per la força.
El sentit comú en Gramsci és la cosmovisió que té el poble sense un anàlisi crític de la realitat. Davant el domini cultural de la classe dirigent, el poble assumeix una realitat com a “natural”, d’aquí parteix el sentit comú. Mentre que el “bon sentit” és la construcció de la cosmovisió de la realitat, precedida d’un anàlisi crític de la realitat, posant en confrontació el discurs dominant.
També vàrem tractar a Gramsci com a intel·lectual radicalment polític, que centra les seves reflexions l’indestriable dinamisme entre teoria i praxis.
Us adjuntem alguns textos a resaltar del autor i una web:
- GRAMSCI (web Argentina)
http://www.gramsci.org.ar/
És de gran utilitat ja que dispersa l’obra de Gramsci amb un eix cronològic. - Un Partido de masas (L’Ordine Nuovo, 1921)
- Necesidad de una preparación ideológica de la masa (‘Lo Stato Operaio’, 1931)
- El Partido y la masa (L’Ordine Nuovo, 1921)
- Democràcia obrera (Democrazia operaia, 1919)
- El concepto de hegemonia en Gramsci, Luciano Gruppi 1978 (Cap I i V)