Pirates del Pacífic

L’any 1892 Kennedy Laurie Dickson va inventar el Kinetògraf amb l’ajuda de Thomas Edison, la primera càmera capaç de gravar vídeo. Thomas Edison, famós per l’apropiació indeguda de patents, va patentar el Kinetògraf, i veient que hi podia fer un bon negoci, cap l’any 1907 totes les patents d’aparells de captura i reproducció de vídeo eren de la seva propietat.

Diverses persones van veure que el monopoli d’Edison, que era totalment legal, constituïa una trava pel negoci de la producció de pel·lícules i van començar a fer servir material filmogràfic de manera pirata, intentant evitar les demandes d’Edison. Per aconseguir fugir de l’abast de les demandes van situar el seu negoci el més a l’oest dels Estats Units que van poder, ja que Edison vivia a Nova York, en ciutats que ara anomenem Los Angeles o San Francisco. Aquests pirates van seguir eludint la llei produint pel·lícules amb material patentat fins que l’any 1915 es va aprovar la llei antitrust de Sherman, abolint el monopoli d’Edison.

Podríem dir que aquells individus van ser els primers pirates de la propietat intel·lectual, els seus noms romandran per sempre més en la història encara que avui en dia els coneguem per altres motius. Aquells homes es deien William Fox (20th Century Fox), Harry M. Warner (Warner Brothers), Marcus Loew (Metro-Goldwin-Mayer), Jesse Lasky i Adolph Zukor (Paramount Pictures). Així va néixer Hollywood.

Aquells homes van lluitar més d’una dècada contra una llei que creien injusta. Ho van fer per raons econòmiques, és cert, però al cap i a la fi s’hi van oposar i van fer el que creien que seria més beneficiós per l’industria. I si ells ho van fer, per què no ho podem fer nosaltres?

Paul Charbonneau

@ErCharbo

Star Wars: una reflexió política amb disfressa galàctica

Espases làser, guerra, amor i misticisme: darrera d’aquest decorat, Star Wars amaga una reflexió social punyent: quin és el valor de la política? Com és el comportament dels i les governadores? Quan són corruptes? Què implica una democràcia? D’aquesta manera, s’obre als nostres ulls un ventall de conceptes que beu directament de la realitat actual. Parlem de sistemes, territoris, societats, valors i història però, sobretot, de lluita de poder.

Star Wars posters

“Star Wars Posters” by Andy Helms aka oktotally

Les sis pel·lícules es dediquen a escenificar la confrontació constant entre l’anomenat ‘costat obscur’ i el ‘costat lluminós’, dues cares d’una mateixa moneda: el poder. Al llarg de les tres primeres entregues de la història, assistim a un alçament dictatorial dins del senat, òrgan que concentra la gestió i el govern de la galàxia. A mesura que la República s’enforteix, la corrupció pren força, arribant al punt que s’escull com el seu màxim cap el senador Palpatine, el malvat Lord Sirius. El desenvolupament d’aquesta trama posa en relleu qüestions que, d’una manera o altra, encapçalen els nostres telenotícies: un sistema democràtic, pot atemptar legítimament contra la seva naturalesa deliberativa? Una democràcia, esdevé sempre intrínsecament justa?

D’altra banda, els tres darrers films mostren l’acció d’aquell front que lluita ferventment vers l’imperi del famós Darth Vader. Malgrat les derrotes, els impediments i els entrebancs, jedis i rebels no abandonen la seva ofensiva, protagonitzant una guerra per a la recuperació de la democràcia i la justícia. Així, Star Wars emet un missatge clar i contundent: quan un govern actua contra el seu poble, perd tota legitimitat. És un deure de la ciutadania enderrocar-lo.

Aquestes qüestions i moltes altres, les trobarem al capítol “’Star Wars’. ¿Qué es la democracia?”, escrit pel professor Rubén Martínez Dalmau i emmarcat al llibre Cuando las películas votan (2013).

T’animes a reviure La guerra de les galàxies sota el seu filtre?

Marta Pastor Borràs